Aproximadament 3.000 milions de persones en tot el món viuen en les àrees rurals. Són la gent que ens alimenta, la gent que manté la massa forestal, la que cuida de la biodiversitat i la que contribueix de manera decisiva a la viabilitat de la vida en el planeta.

Però cada dia, molta d'aquesta gent està sent expulsada violentament de les seues terres, espentada per un projecte global de desenvolupament que es basa en el benefici econòmic immediat i en la mercantilització de la realitat.

Els diners front a la vida.

“Perquè els déus no mengen ni gaudeixen amb allò que es furta, i quan ens n'adonàrem ja tot estava acabat”

Amèrica Llatina és la regió que presenta la distribució més desigual de la terra en tot el món. Els pobles indígenes que allí habiten (al voltant de 50 milions de persones) són un dels col·lectius humans que en major grau pateixen aquesta violència, en forma de persecució política, repressió, presó, assassinats, massacres i, inclús, genocidis. Els megaprojectes hidroelèctrics, extractius i vials, la producció de biocombustibles a gran escala i el turisme massiu, han desplaçat a les comunitats i han destruït el seu teixit social. A més de causar danys irreversibles al medi ambient i esprémer i empobrir els recursos naturals de què depenen les seues vides.

“Què seria de tots vosaltres si nosaltres no férem eixir el sol tots els dies?”

Tot i això, aquests pobles continuen protagonitzant una resistència que dura més de 500 anys, sent capaços de construir una alternativa de vida respectuosa amb l’entorn, la Mare Terra i les comunitats veïnes. I amb la resta de societats del món. És precisament en els seus territoris on es mantenen les principals bosses de diversitat biològica, on es produeix una bona part de l’oxigen que respirem, on el planeta sencer troba un ansa per a seguir viu.

“Darrere de nosaltres, estem vostés”

També en el Nord, el model de desenvolupament imposat per la globalització ha tingut un impacte particularment greu en les comunitats rurals i camperoles. Patim els mateixos problemes, amb els mateixos causants, que ens situen davant d’una crisi energètica, alimentària i mediambiental sense precedents. Que han causat la destrucció dels nostres territoris i la despulla dels nostres béns naturals.

Per això necessitem tornar la nostra vista cap al Sud. Escoltar les paraules que caminen dels pobles indígenes. I assumir que el nostre futur és compartit, que el nostre planeta és u, i que és intercanviant sabers i pràctiques que podem construir una realitat més digna.

Perquè la terra no és d’ells.

La terra és nostra